Aquest dissabte 12 de novembre ens enfrontem al Diar Salle Ploms Reus que es troba en el
cinquè lloc de la classificació del Grup 2.
Aquest equip ve de Reus, una ciutat mitjana separada per només uns centenars de
quilòmetres de Barcelona. En el segle XVIII va arribar a ser la segona població de Catalunya.
I en el segle XIX la ciutat de referència dels moviments culturals. També van ser destacables
l’empenta industrial i comercial.
En l’actualitat, té un pes determinant dins del Camp de Tarragona. Com a teló de fons, a 30
quilòmetres, s’hi troben les muntanyes de Prades i del priorat, la Mussara; i a l’horitzó, el
Mediterrani de la Costa Daurada.
A Reus va néixer l’arquitecte Antoni Gaudí el 1852 i hi va viure durant la seva infància i
joventut.
A la Ruta del Modernisme de la ciutat destaquen molt especialment les obres de Lluís
Domènech i Montaner que per l’elegància del seu estil van influenciar en els altres edificis
modernistes que es van realitzar a Reus.
Bé, després d’aquestes pinzellades de la ciutat del nostra contrincant , centrem-nos en el
partit d’aquesta tarda. Imagino que sou conscients que se us mirarà amb lupa després dels
darrers resultats, però d’això no cal fer-ne massa cas perquè no és important. El que si que és
important és que torneu a jugar com l’equip guanyador que sou, fent joc d’equip i deixant les
individualitats de banda. Tots sou en aquest lloc per alguna cosa i cal que ho demostreu ja.
Avui heu de guanyar per molts motius, perquè aquest triomf, les mares l’entendrem com
un regal que ens feu i que ens dediqueu a nosaltres, perquè així els pares callaran d’una
vegada, perquè els germans petits es sentiran orgullosos dels germans grans, perquè el vostre
entrenador ja sap que tindrà un nen (un altre Joan) i voldrà celebrar-ho amb una victòria,
perquè avui és l’aniversari del pare de l’Ignasi Juni i segur que un triomf li alegrarà el dia. I en
fi, no vull entrar a l’apartat d’avis, novies, etc.
Doncs bé nois, ja veieu les opcions que teniu... guanyar. Ah ! i no vull posar-vos pressió, però
algú ho havia de dir.
Molta sort a tots.
Muntsa Escolà i Grau
No hay comentarios:
Publicar un comentario