domingo, 26 de abril de 2009

NO PASSA RES

Com diu el titular, no passa res. Hem perdut contra la Penya, es normal, no ens hem de preocupar, el sentit comu deia que segurament tenien mes possibilitats de perdre que de guanyar. Pero la veritat es que el partit va anar força malament i no pel joc dels "penyeros" que encara que van ser superiors no van tenir que esforçar-se gaire; si no per la baixada de braços nostre o el que s´en diu vem sortir derrotats abans de començar. L´actitud sempre es el nostre valor afegit i ahir no el vem treure en cap moment. No ens ho vem creure que podiem jugar de tu a tu a la Penya i aixo ens va fer perdre de 37 punts. Punt i final. I ara que ?. Queden dos partits de lliga per començar les fases finals, i podem fer dos coses: una es seguir amb la linea de cançament psicologic o fisic i deixar escapar una gran oportunitat d´assolir una plaça entre els quatre millors equips de Catalunya Cadet ; o be recuperar-vos de tot el que ha passat, fer un reset i tornar al joc que feiem abans de la Setmana Santa. Jo penso que esta al nostre abast tornar al millor nivell de joc. I com va dir un pare: l´Adepaf pagara els plats trencats.

Crònica del partit Ademar - Penya

Hace 18 meses que iniciamos nuestro Blog, no recuerdo que hayamos tenido que contar dos derrotas consecutivas, eso refleja la gran temporada del año pasado y la que estamos realizando en este. Pero en el deporte lo normal, y por eso es tan emocionante, es intercalar las victorias con las derrotas, aprendiendo más de los partidos perdidos que de los ganados. Y eso es lo que deberíamos hacer en estos momentos, aprender, reflexionar de un mes de Abril donde los partidos se cuentan por derrotas.

Personalmente no me preocupa perder, ya que como hemos comentado es una cuestión intrínseca al deporte, lo que me preocupa es nuestra actitud, ayer en la Plana jugo un solo equipo, el otro no disputó el partido, su actitud, su fuerza, su defensa, su energía, sus ganas y todas aquellas cosas que ha hecho que Ademar no perdiera y disfrutara con su juego debe recuperarse.

Ademar es un equipo alegre y positivo por lo que hay que pasar página y trabajar para afrontar los retos que nos esperan, los últimos partidos de liga y las fases, y como no hay mala racha que cien años dure y teniendo en cuenta que el mes de Abril se ha acabado, entiendo que el bache ha pasado. ¿Y qué pasó el sábado?, pues el resultado de los cuartos habla por si mismo: 1º 6-18; 2º 14-24; 3º 15-21; 4º 19-28

La salida fue pasiva sin garra, sin intensidad en defensa, con intentos de superar el bache pero no lo logramos, creo que es la primera vez que solamente hacemos 6 puntos en un cuarto y esa fue la tónica del partido, no pudimos entrar en el encuentro en ningún momento.

Quiero finalizar con una última cuestión, todos estamos con el equipo y formamos una piña así que volveremos a disfrutar de vuestro juego y vosotros a disfrutar del deporte que os gusta, de cualquier forma agradeceros vuestro trabajo y entrega, nos sentimos orgullosos de vosotros, así que fuerza y optimismo para el futuro.
Dejo una reflexión de un importante personaje del siglo pasado que comparto y que vosotros la practicáis: "Somos los arquitectos de nuestro destino" Albert Einstein
Manuel Nogales

viernes, 24 de abril de 2009

Avantmatx

Hola a tots, penso que la setmana passada van haber-hi varies circumstancies que ens van "ajudar" a perdre, però jo us vull felicitar igualment, perque tot i no encertar amb la forma d´aconseguir-ho, es veu esforçar molt i això es molt positiu.
Es també tota una experiencia veure com s´envà anant un partit que no portaves malament, però que ho veus que se t´escapa i no saps o no pots evitar-ho. Ja fa uns quants anys que jugueu a basquet i segur que no es la primera vegada que us passa. Fà ràbia sobretot al final, quant veus que has perdut i segurament sabeu quines altres coses podrieu haver fet millor per intentar guanyar i quines son les que no haurieu d´haber fet. Jo no diré quines son, perque no hem pertoca i només es la meva opinió, només parlo des de la meva experiència com exjugador i exentrenador.
De totes formes, de les derrotes s´en apren més que de les victories, pero ja hem de canviar el chip, ja es passat. Ara toca la Penya i ilusionar-nos amb un partit maco perque sí, a disputar-lo i disfrutar-lo amb ganes i si es pot, a guanyar-lo, perque no?.
El que si sé segur es que donareu una bona imatge sigui quin sigui el resultat, perque s´esforçeu sempre i això es el que compte.
Molta sort i força Ademar.

Seqüència del Partit ALMEDA vs ADEMAR

lunes, 20 de abril de 2009

DE PEUS A TERRA.

Som un equip que no ens agrada perdre, que treballem per guanyar sempre fins a l´ultim segon del partit. Aquest dissabte va tocar l´altre cara de la moneda i vem perdre amb l´Almeda, un equip molt motivat per aconseguir la 4ª plaça de grup que els hi permeti jugar els playoffs. L´any passat per aquestes dates tambe vem perdre amb el Circol i tot seguit vem aconseguir tan el campionat de Barcelona com el de Catalunya A-2 i la ratxa invicta mes llarga potser de la historia del club. Ara tornem a perdre, amb la qual cosa, significa que hem de tornar a començar una altre ratxa positiva que ens dura segurament a jugar la final de Catalunya Cadet 1º any A-1.
Respecte al partit, deixant de banda l´arbitratge ja que ens trobarem molts partits amb arbitres "caserillos", vull remarcar que hem de deixar solventats els partits molt abans i rematar al rival per que no arribem a finals ajustats i esperan que xiuli l´arbitre contra els de casa.
Tambe vaig veure una desconexio entre companys que a aquestes alçades de la temporada no hauria de ser. Baixem del nuvol, baixem de França, de Saragossa i toquem de peus a terra per superar-nos a nosaltres mateixos. El dissabte toca la Penya i teniu la 1ª oportunitat de reivindicar-vos.

domingo, 19 de abril de 2009

Crònica del partit Almeda - Ademar

Veintisiete partidos jugados y dos partidos perdidos.

Ante esta situación cualquier seguidor, técnico o jugador comentaría que se está haciendo un magnifico trabajo, y así lo veo yo, un magnifico trabajo que se ha venido construyendo desde hace 8 meses, momento en que se inicio la temporada.

Si nos ceñimos a lo que pasó el sábado en Cornella podríamos decir que las ganas del Almeda fueron superiores a la de Maristas, aunque esto sería simplificar mucho, se conjugaron más factores que llevaron a perder de dos puntos (76-74)

Si observamos los cuartos, (1º 23-28; 2º 17-12; 3º 12-21; 4º 24-13) veremos la igualdad del partido y si los de Cornella vivieron el partido como una final con ambición, ganas y un gran acierto en el tiro, los de Badalona no acabaron de rematar la situación cuando pudieron, llegando a los minutos finales muy ajustados en el marcador con un arbitraje que no estuvo a la altura del partido y perjudicando a Maristas, esto no resta merito al equipo ganador que repito fue el que se lo mereció por creer que podía ganar.

Esto nos debe servir de aprendizaje y seguramente así será, ahora viene la parte de la temporada en la que debemos disfrutar de lo conseguido, recoger los frutos de nuestro trabajo, llevamos tres años clasificándonos para las fases y aunque este año nuestro objetivo está cumplido, debemos sacar esas ganas y actitud que hemos mostrado todo este tiempo para seguir luchando y soñando por nuevos retos.

Por último no sería justo despedirme sin felicitar al equipo, por todo el trabajo realizado y por la ilusión y ganas que han puesto y seguirán poniendo.

1, 2, 3, Ademar

Manuel Nogales

viernes, 17 de abril de 2009

Avantmatx

Hola a tots, felicitar-vos per el partit de fa dues setmanes contra el Sese, com diria algú "no hase falta que disir nada mas". Ho endevineu, oi?

Aquest dissabte un altre partit emocionant, contra l ´Almeda a casa seva, segur que hi haurà molta pressió, ells intentan apurar les possibilitats de classificar-se i només passen per guanyar-nos i que el Sant Josep punxés amb Sabadell i Granollers. Però això només son matemàtiques i dels altres, nosaltres estem classificats ja, assegurat el segon lloc i suposo que el que ens agradaria a tots es guanyar aquest partit com venim fent, d´un en un, i disfrutant de cada partit.

A Saragossa ens va tocar el rebre amb equips mes poderosos que el nostre, pero això ens fa crèixer com a equip i individualment, ningú s´ha de sentir malament per perdre, al contrari, això ens ha de motivar per fer-ho més bé cada dia. Segur que encara portem cansanci, cops, però allò era un entrenament, ara ve la vostra lliga i les veritables il-lusions i si per exemple al Pamesa els vam jugar sense complexos sabent que teniem les de perdre, ara us demano la mateixa seriositat, ganes i il.lusió. Sé que les posareu com sempre, pero no penseu que serà fàcil, sortiu a totes desde bon començament, això es el que fan els bons equips, juguen amb intensitat des de el primer a l´ultim minut sigui qui sigui el rival.

No s´ha de confondre mai nervis amb intensitat, els nervis no ajuden (no das pié con bola), la motivació i la intensitat si.

Així doncs, després d´aquesta dissertació (ratllada), com sempre...
molta sort i força Ademar.

martes, 14 de abril de 2009

Torneig "El Olivar" Saragossa 10-12 Abril 2009

5 céntims

Primer de tot, desitjar que tots haguiu tingut un bon viatge de tornada de Saragosa. Comentar que la metereologia no ha deslluit el torneig, esportivament parlant, tot i que ens hagués agradat que no plogués i fes molt vent quasi tots el dies.
Pel que fa a la competició, ens hem trovat el que esperavem avans d´anar-hi, equips de segon any amb el que ens hem hagut de superar per competir i ho hem aconseguit, per tant vagui desde aquestes linies la meva felicitació a tot l´equip per el, mes que digne, paper realitzat.
En esforç, voluntat i actitut hem sigut un equip campió (No ens ha guanyat ningú). Per tant, crec que parlo en nom de tots al dir, que estem molt satisfets del torneig realitzat. Personalment he disfrutat molt veient com lluitaveu contra equips tant potents físicament, que no millors técnicament i no abaixaveu els braços (no he vist que ho fessiu, si en algun moment ho heu fet era per agafar una mica d´aire). He sentit comentaris de gent d´equips diferents a la grada, dels que miraven, que sabien que ereu cadets de primer any i es sorprenien de com lluitaveu, del ritme que mantenieu i com plantaveu cara amb la clara diferencia d´alçada i envergadura a favor dels contraris.
Tot això, té mes merit encara, si tenim en compte que erem 10 jugadors i dos dels quals sortien de respectives lessions i no han jugat tants minuts per no arriscar-se a recaure (En Javi al que ja teniem ganes de veure perque la lessió ha estat llarga i esperem que s´hagui recuperat definitivament i en Marc Fernandez que sortia d´un esguins al tormell i esperem que no tingui molesties).
A última hora va haber-hi un altre baixa més a la que ja sabiem d´en Dani, la de l´Enric, al que també van cridar a la Sel.lecció i per la qual cosa els felicitem i esperem que els hagui anat molt i molt bé.

A continuació uns petits resums dels 6 partits. (2 divendres, 3 dissabte i 1 diumenge)

Ademar -Sant Andreu Natzaret 51-61
1er quart 10-14
2on quart 13-14 per un 23-28 al descans
3er quart 18-18 per un 41-46
4art quart 10-15 per el 51-61 final. (-10)

Bon partit, molt disputat, vam lluitar molt bé i fins uns 4 minuts del final estavem a 3 ó 4 punts, finalment van ser ells els que van acabar millor anant augmentant fins els 10 punts que crec es la màxima diferencia que va haber-hi en tot el partit al seu favor. Excepte al final, crec que no van marxar mes de 5 en cap moment del partit. Ens va faltar una mica de sort, vam estar molt negats en el tir exterior, amb una mica mes d´encert, com es habitual, ens podriem haver endut el partit. La seva superioritat física (envergadura) que no velocitat, era evident, però de técnica individual erem una mica millors que ells. (Pero quant la pilota no vol entrar...)

Ademar-Pamesa 34-56
1er quart 12-19
2on quart 9-10 per un 21-29 al descans
3er quart 10-22 per un 31-51
4art quart 3-5 per el 34-56 final. (-22)

Impresionant, un Pamesa plé "d´armaris empotrats" només ens va guanyar de 22 i solament ens van fer 56 punts. Cal felicitar-vos, per la lluita mostrada i l´amor propi que li veu ficar al partit, davant aquest adversari que impresionava i sense voler faltarlos al respecte, diria que els veu deixar en ridícul. Si algú va poder sortir de la pista amb el cap alt, aquest va ser el nostre equip. I que a ningú se li acudeixi pensar que no s´ho van pendre en seriosament perque al descans anavem només perdent de 8, o sia que no ho tenien tant clar. Felicitats.

Ademar-Sabadell 45-79

1er q. 10-18
2on q. 18-20 per un 28-38 al descans
3er q. 13-24 per un 41-62
4art q. 4-17 per el 45-79 final (-34)

Una altre equip impresionant, de Preferent i amb molta envergadura també, una mica menys que el Pamesa, però el seu joc hem va agradar molt mes que el dels valencians, tot i que Sabadell hem van dir que havia perdut de 6 amb Pamesa anteriorment.
També vam lluitar molt bé però aquest cop si que en el 3er quart i encara mes a l´ultim estavem desfondats. O potser ens reservavem per el pròxim partit davant la impossibilitat de guanyar?

Ademar-Las Rozas 58-54

1er. q. 26-8
2on q. 6-10 per un 32-18 al descans
3er q. 14-11 per un 46-29
4art q. 12-25 per el 58-54 final (+4)

El nostre partit. Tota la sort i més, d´encertar, que ens havia faltat els 3 partits anteriors el vam tenir al primer quart, dubto si vam fallar res apart de dos tirs lliures. Impresionant. Tot i que las Rozas eren també clarament superiors en envergadura, els hi varem donar un cop molt dur amb aquest primer quart.
El segon quart no vam estar gaire encertats però va ser mes "normal" i ells no es van creure mai capaços de superar-nos fins l´ultim quart.
El tercer quart també el varem guanyar amb una mica mes d´encert per part nostre.
L´ultim quart va ser espectacular també, van sortir els de las Rozas a per totes i van començar a creure que ens podien guanyar, pero nosaltres teniem un bon coixí i bona part de la feina feta, pero tot i així va haber-hi moments complicats en els que vam haber de donar cops d´autoritat quant es van possar a 3 ó 4 punts a dos o tres minuts del final, va ser molt emocionant pero aquest partit era nostre, ni les trompades ens aturarien, ja que técnicament no podien, van començar a endurir el joc i fer valer la seva superioritat física sobretot sota els taulells i a tots els nivells i l´arbitre no donava a l´abast. Nosaltres potser també vam notar el cansanci pero no estavem dispossats a perdre aquest partit.
En aquests partit me he estés una mica mes, pero es que com vam guanyar i no hi va haber cap partit facil...

Ademar-Helios 48-71

1er q. 4-20
2on q. 14-24 per un 18-44 al descans
3er q. 13-13 per un 31-57
4art q. 17-14 per el 48-71 final (-24)

3er partit del dia i després de dos partits duríssims anteriorment, crec que aquest si que ens va passar factura, sobretot els dos primers quarts en que no ens responien les cames, ens costava còrrer, vam veure que no el podiem guanyar, però tot i així no vam abaixar els braços i per això encara que fos de poc vam guanyar la segona part. En aquest equip no som màquines pero quasi. Talent en hi ha i entrega també. Felicitats.

Ademar-Grup Barna 59-71

1er q. 13-21
2on q. 10-14 per un 23-35 al descans
3er q. 17-14 per un 40-49
4art q. 19-22 per el 59-71 final (-12)

Ultim partit del torneig, a donar la resta i així ho vam fer. La màxima diferencia va ser al descans, però a partir d´aquí, va haber-hi moments al 3er i l´ultim quart que varem reduir molt fins a possar-nos a 5 crec, a -7 segur. El grup Barna també amb uns "armaris" notables, pero no ens vam deixar intimidar i els vam jugar molt bé.

Per últim, felicitar als nois i entrenador per el bon basquet que han jugat i la bona imatge donada.
Els nostres nois molt bé físicament i molt bé técnicament, lógicament l´any de menys es nota sobretot en l´envergadura dels contraris i que estan mes fets, van mes durs en les defenses i contactes, pero per el que fa al joc no tenim res a envejar-lis. Els contraris feien moltes jugades, bloqueijos, etc. pero en quant a la técnica individual en pocs casos he vist jugadors millors.

Ara ànims, a seguir treballant com sempre i que aquest torneig hagui servit d´un bon entrenament i experiéncia pel tram final de l´excel.lent temporada que esteu fent.


domingo, 5 de abril de 2009

I LOVE SARAGOSSA

Felicitats per la victoria davant el SESE. Se que la diferencia de +60 punts es massa cruel per l´ adversari pero aixo no vol dir que va ser massa facil, si no que us veu buidar en defensa i veu tenir gran encert en atac. Per a mi, els dos primers quarts van ser de lo millor de la temporada: defensa dura, constants relleus que ofegaven el seu atac, robo de pilotes, sortida rapida del contraatac i en estatic, bona circulacio de la pilota fins a trobar un bon tiro ( felicitats Sanglas pel teu partit, ja et tocava un de bo; ara no paris...).
Tambe els nois del infantil no van jugar malament i van entrar dins del grup facilment. Amb aixo vull dir que no vem notar les absencies i els que hi eren van cumplir amb nota alta.
El dijous ens veurem a Saragossa amb els deures fets i per passar uns bons dies de basquet i de convivencia que ens donaran "ales" pel tram final de la temporada. I us dic una cosa, els nostres rivals podran ser de 2º any, mes forts i mes alts pero segur que no jugan tan be al basquest com vosaltres.
Fins a Saragossa ADEMARMANIATICS !!!.

Seqüència del partit ADEMAR vs SESE

viernes, 3 de abril de 2009

A PER ELS 100.

Dema dissabte toca el sese, un rival fluix vist la clasificacio pero que a casa seva ens va donar guerra. Tambe es veritat que l´horari de les 9,00 del mati convidava a dormir i no a jugar. Desitjo que arrivem als 100 punts i aixo s´aconsegueix corren i corren, amb transicions rapides, que en dos pasades ja fem el basquet. Pero com no hi serem tots pels compromisos de seleccio, haureu de colaborar mes entre vosaltres i els que pugin de l´infantil. Recordeu que aquest partit es un entremes del torneig de saragossa que estic segur fareu un gran paper.

Avantmatx

Hola a tots, felicitats per el bon partit de la setmana passada contra l´UBSA, un partit de treball constant davant d´un equip que està tercer perque es un equip potent, però finalment a l´ultim quart, ja no van poder aguantar el ritme. Com sempre tots, vareu sumar per l´equip, per poder guanyar i a més va haber-hi moments d´un encert brutal.
Aquest dissabte toca el Sese a casa, un equip que està molt avall a la classificació però que a casa seva ens va costar de guanyar, al final del tercer periode guanyavem de 10 i només amb un ultim quart asfixiant varem treure 13 punts mes de renda. A més, aquesta setmana tenim també 4 baixes o 3, no ho sé segur, per que hem va fer il.lusió veure còrrer en el físic al Javi, a veure si aquesta ja es la recuperació definitiva i esperada. Les altres 3 baixes ja sabeu que es perque han d´anar a entrenar amb la selecció catalana, cosa que ens omple de satisfacció i els felicitem a ells i a nosaltres mateixos, per aquestes fites que es van aconseguint. Desitjar-lis bona sort.
Tornant al partit del Sese, serem 8 o 9 cadets i alguns infantils que suposo vindran a donar-nos un necessari cop de mà, feu, com sempre, que se sentin cómodes en l´equip, com a casa seva i que formin part d´aquest equip tant maco.
A Sabadell ja vam tenir també molts problemes de baixes per lessió i malalties, aquest cop es molt mes agradable. A Sabadell vam fer un partit molt seriós i molt bó, no ting cap dubte de que aquesta vegada passarà el mateix, que s´esforçareu com sempre o més per intentar guanyar, tots units, recolçant-nos solidariament entre nosaltres, que ja s´adoneu, de que es el que millor va per qualsevol equip.
Bona sort i força Ademar.

Video Clips


free hit counter
Sponsor