tretze és molt difícil aconseguir que tothom hi pugui assistir, i nosaltres vam tenir la sort de poder reunir l’equip al complert per afrontar aquest torneig i començar a ser un equip amb totes les lletres.Em toca agrair una vegada més la serietat de tots els membres de l’equip i a les seves famílies que demostren una vegada més estar compromeses amb l’equip. Entenc l’esforç que suposa a nivell econòmic un torneig així i crec que els jugadors poden estar molt contents de poder viatjar junts i viure una experiència enriquidora com la que hem pogut compartir aquest pont.
Exceptuant la baixa per motius laborals d’en Marc Teixidó, érem l’equip al complert. Per cert, en Marc va aconseguir ser subcampió del prestigiós torneig de mini de l’escobàsquet on va perdre per 13 punts a la final contra el Sant Fruitós, que el dia abans guanyava al Joventut de Badalona per només 4 punts!
El viatge va començar amb el dur viatge en vaixell,
on pocs jugadors van aconseguir descansar el que tocava. Per sort va fer bona mar i el viatge va ser tranquil, els que van voler si que van dormir alguna cosa més però el fet que estiguéssim tots els equips en la mateixa sala va fer força difícil el començar a dormir fins pràcticament les 2:30 de la matinada...Alguns jugadors van preferir estirar-se al terra a dormir, enlloc d’estar a les butaques que tot i ser les de primera no eren prou còmodes com per dormir-hi, que exceptuant el Marc Illescas que va dormir com un senyor la resta diria que no van poder. L’anècdota del trajecte és el xiclet que es va emportar Luca de record, al cap, evidentment, com podeu veure en la foto ... sort que entre tots vam poder arreglar-ho i deixar-lo altra vegada al 100x100!
Un cop vam arribar a l’hotel, ens vam poder instal·lar i sense més temps vam anar a esmorzar. Personalment, i el Charly ho pot assegurar també, crec que el servei de
menjador i el menjar ha estat molt bo. Un buffet lliure que ja firmaria jo tenir a tots als tornejos! Un cop vam esmorzar, vam anar cap al Blanca Dona a jugar el nostre primer partit contra el Vilassar. Com és normal, el viatge de la nit anterior ens va passar factura als dos equips. Tot i això vam donar-li força sentit a la pilota, i vam arribar al final del primer quart amb el resultat de 12 a 12. El Vilassar va poder jugar al ritme que volia, el 
seu atac partia amb els seus dos homes grans al poste alt i la nostre defensa els deixava pensar i concedia bàsquets fàcils. Al segon quart, vam sortir molt més encertats i gràcies a l’encert individual de l’Enric i el Carlos Belmonte vam agafar 10 punts d’avantatge (25 a 35). El partit ni molt menys estava resolt, ja que la dinàmica va ser força semblant a la del primer quart, amb la diferència que nosaltres vam trobar dos homes encertats.El tercer quart, va coincidir amb el nostre pitjor moment de joc en tot el torneig, vam rebre un correctiu de 28 a 12, i el Vilassar estava molt còmode a pista. Van dominar el rebot ofensiu i van arribar a col·locar-se en una màxima diferència de 10 punts ( 49 a 39) . L’últim quart com en el segon, i amb la diferència que vam millorar darrere, vam tenir la sang freda per remuntar el partit i aconseguir un parcial de 9 a 22.
M’agradaria destacar del partit una acció individual del Carles Marín, que em va semblar d’una estètica brutal, amb un espai de camp molt petit va ser capaç de passar-se la pilota per darrere l’esquena i finalitzar una acció de molt de mèrit i de les que et demostra que el treball als entrenos ens esta ajudant a créixer com a jugador. També el Marc Illescas va realitzar un partit molt seriós, aprofitant els minuts que va tenir a pista i donant-li el sentit que necessitem al nostre joc. Els màxims anotadors del partit van ser l’Enric Nogales amb 17 punts i el Carlos Belmonte amb 16.Un cop finalitzat el partit, vam anar a l’hotel altra vegada a dinar. Després del dinar vam estar reposant
una hora llarga i vam anar uns quants a la zona de SPA. D’altres van preferir quedar-se a dormir una estona a les habitacions. Aquest espai de la piscina, tot un luxe, on els jugadors de ben segur que van passar-ho bé!A la tarda vam tenir un partit fàcil, on vam guanyar per 139 a 10. A destacar que vam aconseguir que al primer quart no ens anotessin cap bàsquet de camp i que la actitud dels jugadors va ser bona durant el partit, respectant al rival i treballant durant els 40 minuts que va durar el partit. A destacar l’exhibició del tir de l’Àlex Balletbó que va aconseguir 26 punts pràcticament sense fallar cap tir, fotent-les de tot arreu i de totes les maneres. Pau Martínez va començar a presentar la seva candidatura al MVP quan al primer quart portava ja 15 punts, el comentari des de la banqueta era que semblava un partit igual al de Tarragona l’any passat on el mateix Pau va acabar amb 36 punts!
En aquest mateix partit va haver-hi 7 jugadors que van passar la barrera dels 10 punts ( Balletbo, Pau, Aitor, Belmonte, Victor, Carles Marin i Marc Sanglas).
Per la tarda al arribar al hotel vam descansar una estona abans del sopar i vam anar a fer una volta, tot seguint un passeig pel mar que ens va portar el voler arribar a un castell que després vam renunciar arribar-hi vist el cansanci dels jugadors i lo lluny que realment es trobava!
Allà vam trobar un parc infantil on algun jugador va treure el nen que encara porten dintre i van poder gronxar-se i jugar amb la resta de l’equip, finalment tot l’equip va trobar el seu lloc i van acabar treient-li partit al parc. Uns metres més endarrere vam trobar un patinador que sortejava uns cons al mateix temps que parlava pel mòbil i al veure que l’observàvem es va dedicar a muntar un petit show que era respós amb tímids aplaudiments dels xavals.
Al matí següent ens va tocar un altre partit relativament fàcil. No ens vam relaxar i l’inici del partit i l’actitud de la primera part és el més positiu que en podem extreure. Vam sortir concentrats i motivats, i el parcial de 1 a 20 del primer quart així ho indica. La nostra defensa va ser prou seriosa, la veritat és que els nostres moments defensius com a equip han arribat en aquest torneig. Al llarg del partit vam fer petits experiments, aquests tractaven de limitar el nostre joc i de posar-nos en problemes per tal de trobar alguna oposició. Vam acabar el partit sense idees i sense ritme, en general, crec que ha estat el partit més fluixet que hem fet. El resultat final va ser de 35 a 82. Per la nostra part destacar els 16 punts que va aconseguir el Victor i els 12 de Marc Sanglas, curiosament, ningú més va passar dels 10 punts. Cosa que fins a dia d’avui no ve donada d’aquesta manera, més aviat el contrari, el nostre 80% d’anotació es concentra en tres o quatre jugadors i la resta gairebé no tenen aportació en aquest aspecte. El Roger va ser el segon màxim anotador amb 9 punts, i perquè pogueu tenir una idea de com va quedar repartit : el Luca, l’Àlex i l’Adrià van fer-ne 6, Carles Marin, Pau, Belmonte i Aitor van fer-ne 4. La resta va anotar menys de quatre punts.
El partit de la tarda es va suspendre, els nois del Badalonès van preferir no presentar-se i evitar així una situació com la de la tarda anterior que no es profitosa per ningú. Vam utilitzar l’hora de pista del partit per sumar un entreno més i per seguir creixent un pas més en el nostre joc.
Un cop acabat l’entreno, vam tornar al hotel i allà dutxar-nos i preparar-nos pel sopar i la posterior sortida de l’equip.
De les diferents idees que van sorgir, la viable va ser la bolera d’un centre comercial que teníem
relativament a prop. Crec que va ser un dels millors moments del torneig i que tothom s’ho va passar bé. Les instal·lacions de la bolera eren força bones, llàstima que no van posar-nos les barreres al principi com algun jugadors demanaven per inflar una mica les puntuacions. M’agradaria destacar alguns moments de la nit. Victor “jo cada dos setmanes vaig a jugar a la bolera de Platja d’Aro”, ningú volia anar al grup del Victor que en principi ens havia de matxacar sense pietat alguna... però al final es va quedar només en la teoria jeje. Els triunfadors de la nit van ser el Roger Caballeria que amb 115 punts va emportar-se la victoria del seu grup, va estar a dalt fins a última hora el Carles Marín que no va poder aguantar el ritme de strikes del Roger que va ser bastant bèstia. Per la part baixa de la classificació, podem comentar que Marc Illescas va estar sis tirades sense sumar al principi, però després va poder estar lluitant amb la resta de farolillos rojos del grup. Al meu grup va guanyar el Marc Sanglas amb 114 punts i quedant-se a una bitlla de la partida general, que va poder tirar en el seu últim intent però no va estar prou encertat. La meva actuació personal va ser força dolenta, perquè vaig voler cedir el protagonisme als nois per això vaig fer 70 punts només. Dues coses molt dolentes que van passar: la primera es que el Charly em va guanyar, cosa que mai ha de passar en un equip segur que si haguúes vingut en Marc Teixidó s’hagués esforçat per deixar-se guanyar. La segona cosa negativa de la partida és que no vaig aconseguir fer un trist spare, que és la gràcia del joc... prometo que la pròxima partida la guanyo jo!
La nit no va acabar aquí, vam anar a la zona de jocs recreatius on alguns van demostrar les seves habilitats com a ballarins i d’altres van seguir amb el tema del bàsquet. Per la meva part, vaig aventurar-me a un joc tipus Time Crisis, el clàssic de disparar amb la pistola als enemics que et van sortint per la pantalla. La meva parella va ser el Jordi Montilla, que preparant el concurs de triples, va decidir afinar la punteria la nit abans... vam fer una partida força digne, acabat això de tornada cap a l’hotel. Allà vam fer reunió d’equip, i crec que els jugadors van entendre que demà tocava llevar-se aviat i que havíem d’anar a dormir ja i fer bondat. Així crec que va ser!
El matí següent, vam calcular malament els horaris i la sortida va ser amb un lleuger retràs... va quedar clar que concursos no guanyarem molts, en el Two Ball les nostres parelles no van fer grans actuacions, almenys no suficients com per accedir a la final. I al concurs de triples, en Balletbo que va anotar 6 triples de 15 intents va arribar al desempat per entrar a la final però allà es va acabar el trajecte. En Jordi per la seva part, va pagar els excessos de la nit anterior jugant al joc de la pistola i va acabar amb 3 triples. Ara ja sap perquè alguns jugadors de la plantilla de futbol del Barça estan baixant el seu rendiment als partits jeje
Sincerament, crec que la gent del Vilassar tenia força clar que aquest torneig era seu. La grada, no obstant, era nostra. Els pares que van assistir van comprar unes botzines que igualaven la pressió a les grades on en el primer partit ens van guanyar clarament.
Vam fer l’escalfament i la roda molt concentrats. Quan l’equip esta concentrat i motivat, es quan realment podem estar segurs que jugarem un bon partit independentment del resultat. L’equip tenia ganes de guanyar alguna cosa, i vam aconseguir ser humils com per creure que havíem de treballar durant 40 minuts per assegurar-nos el partit. El nostre cinc inicial va ser Illescas – Caballeria – Luca – Enric i Victor. Teníem clar que sortíem a defensar dur, i el resultat està allà 10 a 0 de parcial i temps mort de l’equip del Vilassar. Pràcticament, ells ni havien llançat a cistella, i nosaltres estàvem a un nivell brutal en la defensa del 1x1. La nota negativa d’aquests primers quatre minuts son les tres faltes que va fer l’Enric i que van condicionar-lo per tot el partit. El nostre nivell defensiu va ser alt durant tot el partit gràcies a que els canvis FIBA ens permetien donar descans als jugadors i els que entraven des de la banqueta aconseguien estar al nivell que exigia el partit.
La nit no va acabar aquí, vam anar a la zona de jocs recreatius on alguns van demostrar les seves habilitats com a ballarins i d’altres van seguir amb el tema del bàsquet. Per la meva part, vaig aventurar-me a un joc tipus Time Crisis, el clàssic de disparar amb la pistola als enemics que et van sortint per la pantalla. La meva parella va ser el Jordi Montilla, que preparant el concurs de triples, va decidir afinar la punteria la nit abans... vam fer una partida força digne, acabat això de tornada cap a l’hotel. Allà vam fer reunió d’equip, i crec que els jugadors van entendre que demà tocava llevar-se aviat i que havíem d’anar a dormir ja i fer bondat. Així crec que va ser!
El matí següent, vam calcular malament els horaris i la sortida va ser amb un lleuger retràs... va quedar clar que concursos no guanyarem molts, en el Two Ball les nostres parelles no van fer grans actuacions, almenys no suficients com per accedir a la final. I al concurs de triples, en Balletbo que va anotar 6 triples de 15 intents va arribar al desempat per entrar a la final però allà es va acabar el trajecte. En Jordi per la seva part, va pagar els excessos de la nit anterior jugant al joc de la pistola i va acabar amb 3 triples. Ara ja sap perquè alguns jugadors de la plantilla de futbol del Barça estan baixant el seu rendiment als partits jeje
Sincerament, crec que la gent del Vilassar tenia força clar que aquest torneig era seu. La grada, no obstant, era nostra. Els pares que van assistir van comprar unes botzines que igualaven la pressió a les grades on en el primer partit ens van guanyar clarament.
Vam fer l’escalfament i la roda molt concentrats. Quan l’equip esta concentrat i motivat, es quan realment podem estar segurs que jugarem un bon partit independentment del resultat. L’equip tenia ganes de guanyar alguna cosa, i vam aconseguir ser humils com per creure que havíem de treballar durant 40 minuts per assegurar-nos el partit. El nostre cinc inicial va ser Illescas – Caballeria – Luca – Enric i Victor. Teníem clar que sortíem a defensar dur, i el resultat està allà 10 a 0 de parcial i temps mort de l’equip del Vilassar. Pràcticament, ells ni havien llançat a cistella, i nosaltres estàvem a un nivell brutal en la defensa del 1x1. La nota negativa d’aquests primers quatre minuts son les tres faltes que va fer l’Enric i que van condicionar-lo per tot el partit. El nostre nivell defensiu va ser alt durant tot el partit gràcies a que els canvis FIBA ens permetien donar descans als jugadors i els que entraven des de la banqueta aconseguien estar al nivell que exigia el partit.
Els primers 10 minuts van acabar amb el resultat de 22 a 11. El segon quart va començar bé pels nostres interessos i un Luca inspirat ( 11 punts en 14 minuts) anotava dos tirs lliures per posar al marcador el 30 a 15 (màxima diferència pel moment). Un dels seus jugadors importants, es va descentrar gràcies a les poques coses que el deixàvem fer i al minut 18 del partit sumava la seva cinquena falta personal. A partir d’aquí va començar el festival del Víctor que gràcies a la seva inspiració personal i el bon joc personal va acabar amb 21 punts a la mitja part. El marcador a la mitja part era de 46 a 25, nosaltres vam anotar molts punts de contraatac gràcies a la nostra exitosa defensa que provocava pèrdues de pilota i recuperacions pel nostre equip. Fins al moment estàvem veient el millor partit d’aquest equip, algunes vegades, dins d’un mateix partit aconseguim moments brillants i d’altres molt dolents, aquest partit esperem que sigui l’inici d’una etapa on la regularitat durant els 40 minuts sigui una cosa habitual en nosaltres.
A la segona part vam sortir prou seriosos i al tercer quart vam aconseguir un parcial de 20 a 18, un altre quart guanyat per nosaltres. El nostre nivell defensiu va baixar considerablement i el Vilassar va demostrar que també saben jugar i que són un equip que lluita fins al final. Una curiositat del partit son les 5 faltes que en algo menys de 5 minuts va fer el Jordi Montilla i no el van deixar entrar en el partit, un jugador que durant el torneig s’ha mostrat més segur i que dia a dia millora en tots els aspectes del joc. Abans d’acabar el tercer quart, vam poder gaudir d’una ratxa increïble de triples del Carlos Belmonte que amb 9 punts en 1 minut va aconseguir arrencar alguns aplaudiments per part de l’afició del maresme. A l’últim quart al Vilassar se li van acabar les forces i nosaltres vam decidir no conformar-nos en guanyar de la diferència que ja teníem al tercer quart i ampliar-la una mica més fins a arribar als 30 punts finals, 85 a 55.
Amb aquest partit podem estar molt contents ja que el nostre joc ha arribat gràcies a l’esforç dels jugadors durant els entrenaments i sempre ajuda el veure aquest esforç recompensat amb partits com aquest. Hem de seguir creient en el treball per millorar nosaltres mateixos, independentment de l’equip que toqui jugar el pròxim cap de setmana.
A continuació les dades del partit: Marc Illescas (-), Alex Balletbo ( 3) , Pau Martínez ( 8), Jordi Montilla (-), Aitor Lopez (-), Carlos Belmonte (10), Enric Nogales (2), Victor Guijosa (28), Roger Caballeria ( 8), Carles Marín ( 6), Gianluca Labricciosa ( 13), Adrià Martinez ( 4) i Marc Sanglas (-).
Per la tarda vam fer la ultima visita a la zona de SPA de l’hotel i ben entrada la tarda vam sortir a fer un tomb pel centre de Ibiza on estava tot pràcticament tancat però almenys vam poder gaudir de l’ambient de les festes de Nadal que es viu a l’illa. Apart d’això vam poder comprar alguna cosa pel matí següent! El viatge en vaixell de tornada va ser una mica més mogudet que el d’anada i alguns ens vam marejar ... una mica jeje
M’agradaria donar un especial agraïment en nom de l’equip i sobretot des de la meva persona a l’Àlex López, al José Luis, a la Pilar, al Miguel i al Josep que ens han ajudat moltissim en tots els sentits perquè tot fos el millor possible. Sincerament, crec que el viatge ha estat magnífic i hem tingut molta sort de que tot sortís segons lo planejat, sense ells dubto bastant que aquest irrepetible viatge hagués sortit tant rodó.
Gràcies!
PD: Animo a tothom a participar en els comentaris, segur que recordem anècdotes divertides i tenim un espai per comentar coses del viatge!
Daniel Miret, entrenador de l’equip.
A la segona part vam sortir prou seriosos i al tercer quart vam aconseguir un parcial de 20 a 18, un altre quart guanyat per nosaltres. El nostre nivell defensiu va baixar considerablement i el Vilassar va demostrar que també saben jugar i que són un equip que lluita fins al final. Una curiositat del partit son les 5 faltes que en algo menys de 5 minuts va fer el Jordi Montilla i no el van deixar entrar en el partit, un jugador que durant el torneig s’ha mostrat més segur i que dia a dia millora en tots els aspectes del joc. Abans d’acabar el tercer quart, vam poder gaudir d’una ratxa increïble de triples del Carlos Belmonte que amb 9 punts en 1 minut va aconseguir arrencar alguns aplaudiments per part de l’afició del maresme. A l’últim quart al Vilassar se li van acabar les forces i nosaltres vam decidir no conformar-nos en guanyar de la diferència que ja teníem al tercer quart i ampliar-la una mica més fins a arribar als 30 punts finals, 85 a 55.
Amb aquest partit podem estar molt contents ja que el nostre joc ha arribat gràcies a l’esforç dels jugadors durant els entrenaments i sempre ajuda el veure aquest esforç recompensat amb partits com aquest. Hem de seguir creient en el treball per millorar nosaltres mateixos, independentment de l’equip que toqui jugar el pròxim cap de setmana.
A continuació les dades del partit: Marc Illescas (-), Alex Balletbo ( 3) , Pau Martínez ( 8), Jordi Montilla (-), Aitor Lopez (-), Carlos Belmonte (10), Enric Nogales (2), Victor Guijosa (28), Roger Caballeria ( 8), Carles Marín ( 6), Gianluca Labricciosa ( 13), Adrià Martinez ( 4) i Marc Sanglas (-).
Per la tarda vam fer la ultima visita a la zona de SPA de l’hotel i ben entrada la tarda vam sortir a fer un tomb pel centre de Ibiza on estava tot pràcticament tancat però almenys vam poder gaudir de l’ambient de les festes de Nadal que es viu a l’illa. Apart d’això vam poder comprar alguna cosa pel matí següent! El viatge en vaixell de tornada va ser una mica més mogudet que el d’anada i alguns ens vam marejar ... una mica jeje
M’agradaria donar un especial agraïment en nom de l’equip i sobretot des de la meva persona a l’Àlex López, al José Luis, a la Pilar, al Miguel i al Josep que ens han ajudat moltissim en tots els sentits perquè tot fos el millor possible. Sincerament, crec que el viatge ha estat magnífic i hem tingut molta sort de que tot sortís segons lo planejat, sense ells dubto bastant que aquest irrepetible viatge hagués sortit tant rodó.
Gràcies!
PD: Animo a tothom a participar en els comentaris, segur que recordem anècdotes divertides i tenim un espai per comentar coses del viatge!
Daniel Miret, entrenador de l’equip.
