El dimarts, 1 de novembre se celebra la Copa Federació Júnior Masculina Preferent a Sabadell.
El nostre equip, l’Ademar A, ha tingut premi perquè ha quedat primer del Grup 2 (tots els
partits guanyats !!!). Això li permet jugar una de les semifinals amb el Joventut de Badalona
que ha quedat primer del Grup 1 (tots els partits guanyats !!!). L’altre semifinal la jugarà
el Barça Regal i el Cornellà A, segon i tercer classificats del Grup 1. No ser fins a quin punt
és massa just que s’enfrontin els dos primers, ni si les forces poden estar igualades, però
l’Ademar és un equip amb un potencial que apareix quan menys un s’ho pensa. Té jugadors
molt intel·ligents i això li permet fer un joc canviant segons el rival que tenen davant.
Els Maristes Ademar i el Joventut de Badalona són dos equips germans de Badalona. Els
jugadors es coneixent bé doncs molts han coincidit alguna vegada en el mateix equip, ja
sigui en la mateixa Penya o bé en el SESE de Barcelona. Els dimecres coincideixen a l’hora de
l’entrenament a l’Estadi Olímpic de Badalona i per tant saben perfectament qui és qui. És una
rivalitat “entre amics”.
Per un jugador de basquet de 17 anys que aconsegueix arribar a jugar la Copa Fedreció
Preferent ja és tot un èxit. La majoria van començar a jugar de molt petits, uns amb l’equip de
l’escola i després han anat passant per diferents equips. Si això si suma que per a molts aquest
és el darrer any de basquet a nivell més competitiu, podeu imaginar-vos la il·lusió i satisfacció
que senten. És el moment de gaudir del basquet.
Pels pares que al llarg d’aquests anys hem fet milers de quilòmetres seguin els nostres fills,
també és un premi arribar avui aquí. Viurem el partit amb intensitat i alegria, i gaudirem tots
plegats fent pinya entorn els nostres nois. Ells saben que creiem amb l’equip i que ho donaran
tot. De fet un dels objectius que tenia l’Ademar A quan va començar la temporada era poder
jugar la Copa Federació, per tant el primer objectiu ja s’ha complert. Ara només cal jugar bé i si
guanyen encara millor.
“LA PACIÈNCIA COMENÇA AMB LLÀGRIMES I, AL FINAL, EL SOMRIURE”
Muntsa Escolà
