domingo, 30 de marzo de 2008
Crònica del torneig de Tarragona
Torneig de Tarragona
El torneig va iniciar-se a la porta del club de básquet Maristes Ademar de Badalona. Molts jugadors arribaven amb una cara que semblava que no havien dormit en dos o tres dies, aixó segur, motivats per un torneig que seria des d’un principi molt complicat per nosaltres.
Al arribar a Tarragona i entrar al poliesportiu del Nàstic de Tarragona ens vam dirigir cap als vestidors on en Dani, el nostre entrenador, juntament amb en Didac, ens van indicar totes les coses que ells volien que fessim en aquest torneig a part de passarnos-ho bé.
El nostre primer rival va ser el Reus, un rival que ens superava en aspecte físic peró no tècnic, o aixó es el que penso. Els primers dos quarts no van ser els pitjors que hem jugat des de l’inici de la temporada pero no faltava molt per ser-ho. Després de sortir del vestuari vem jugar un tercer quart molt bo, el qual feia saber als nostres contrincants que encara que eren d’edats superiors que l’Ademar, no ens poden tractar com a nens. El resultat de l’últim quart no va ser molt esperançador perquè el vam perdre de molta diferència peró no ens havien tancat l’acte, un element el qual el nostre entrenador ens va felicitar.
A continuació nostre hi havia un partit el qual enfrontava a l’Hospitalet contra l’UBSA . L’Hospitalet no va poder i va perdre. Ara era el nostre torn contra el Tarragona. Aquest equip s’assemblava més a nosaltres perquè no eren tan forts físicament i tècnicament eren com nosaltres però entre aquesta barreja de doble superioritat i que nosaltres estavem amb el sabor de l’altre partit no ens va deixar opcions de guanyar.
Per a mí aquest partit va ser mes difícil que contra el Reus perquè aquest anaven de forma sèria i en canvi el Reus era una mena de “ Pachanga” per a ells, a part aquest partit no va ser tant bó com el passat el qual diu el nostre resultat envers l’altre. Aquest el vam perdre de trenta i pocs i l’altre de trenta-cinc o així peró encara podiem jugar per quedar cinquens o sisens contra els perdedors de l’altre grup que va ser el Nàstic de Tarragona que va perdre d’uns quinze punts contra l’Hospitalet.
Aquest partit era el definitiu, si no guanyavem seriem la vergonya i quedariem molt per sota del nivell de l’Hospitalet, el partit ja no era per nosaltres sinó per la nostra reputació en tot el básquet català.
Era el gran partit tot i començar bastant bé, al primer quart la distàcia era de deu adalt aproximadament, ja que el nostre “Escorta” Enric avent fet les millors valoracions de tot el
torneig en els dos primers partits estava molt capficat i volia guanyar fos com fos. El segon i el tercer quart van ser semblants al primer amb una gran actuació de Carlos Belmonte que va anotar un parell o tres de triples que ens va donar una gran ventatge respecte dels contrincants. L’últim quart va ser de protecció més que de provar coses noves i altres elements el qual ens va portar a la nostra victoria per dotze punts vam saber protegir molt bé la pilota i per aixó ens vam emportar el premi de cinquens en aquest bonic torneig.L’Enric va entrar en el cinc ideal del torneig per la seva valoració. Hauria estat molt millor si tot l’equip hagues estat junt peró tot i així va ser un experiencia per repetir.
El torneig va iniciar-se a la porta del club de básquet Maristes Ademar de Badalona. Molts jugadors arribaven amb una cara que semblava que no havien dormit en dos o tres dies, aixó segur, motivats per un torneig que seria des d’un principi molt complicat per nosaltres.
Al arribar a Tarragona i entrar al poliesportiu del Nàstic de Tarragona ens vam dirigir cap als vestidors on en Dani, el nostre entrenador, juntament amb en Didac, ens van indicar totes les coses que ells volien que fessim en aquest torneig a part de passarnos-ho bé.
El nostre primer rival va ser el Reus, un rival que ens superava en aspecte físic peró no tècnic, o aixó es el que penso. Els primers dos quarts no van ser els pitjors que hem jugat des de l’inici de la temporada pero no faltava molt per ser-ho. Després de sortir del vestuari vem jugar un tercer quart molt bo, el qual feia saber als nostres contrincants que encara que eren d’edats superiors que l’Ademar, no ens poden tractar com a nens. El resultat de l’últim quart no va ser molt esperançador perquè el vam perdre de molta diferència peró no ens havien tancat l’acte, un element el qual el nostre entrenador ens va felicitar.A continuació nostre hi havia un partit el qual enfrontava a l’Hospitalet contra l’UBSA . L’Hospitalet no va poder i va perdre. Ara era el nostre torn contra el Tarragona. Aquest equip s’assemblava més a nosaltres perquè no eren tan forts físicament i tècnicament eren com nosaltres però entre aquesta barreja de doble superioritat i que nosaltres estavem amb el sabor de l’altre partit no ens va deixar opcions de guanyar.
Per a mí aquest partit va ser mes difícil que contra el Reus perquè aquest anaven de forma sèria i en canvi el Reus era una mena de “ Pachanga” per a ells, a part aquest partit no va ser tant bó com el passat el qual diu el nostre resultat envers l’altre. Aquest el vam perdre de trenta i pocs i l’altre de trenta-cinc o així peró encara podiem jugar per quedar cinquens o sisens contra els perdedors de l’altre grup que va ser el Nàstic de Tarragona que va perdre d’uns quinze punts contra l’Hospitalet.Aquest partit era el definitiu, si no guanyavem seriem la vergonya i quedariem molt per sota del nivell de l’Hospitalet, el partit ja no era per nosaltres sinó per la nostra reputació en tot el básquet català.
Era el gran partit tot i començar bastant bé, al primer quart la distàcia era de deu adalt aproximadament, ja que el nostre “Escorta” Enric avent fet les millors valoracions de tot el
torneig en els dos primers partits estava molt capficat i volia guanyar fos com fos. El segon i el tercer quart van ser semblants al primer amb una gran actuació de Carlos Belmonte que va anotar un parell o tres de triples que ens va donar una gran ventatge respecte dels contrincants. L’últim quart va ser de protecció més que de provar coses noves i altres elements el qual ens va portar a la nostra victoria per dotze punts vam saber protegir molt bé la pilota i per aixó ens vam emportar el premi de cinquens en aquest bonic torneig.L’Enric va entrar en el cinc ideal del torneig per la seva valoració. Hauria estat molt millor si tot l’equip hagues estat junt peró tot i així va ser un experiencia per repetir. Jordi Montilla
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
 | |
  | |