lunes, 1 de junio de 2009
SUBCAMPIONS DE CATALUNYA
-Semifinal amb el ST.PEP: com no podia ser menys en un partit contra els parroquials, tercer partit i quarta prorroga. Partit anivellat, tens pero esportiu al maxim, emocionant i vibrant tot plegat. Potser ho podiau haber resolt molt abans pero com us agrada les prorrogues !!!. I vem començar- la com sempre arrassant i demostran que els hi teniu pressa la mida. El premi era gros, jugar la final de Catalunya.
-Al migdia dinar de germanor a L´Hotelet. Aixo si que ens va relaxar. I vem agafar forces de cara a la tarda.
-Final amb la Penya: amb els deures fets, anavem a gaudir de jugar una Final contra un dels equips mes potens de Catalunya i Espanya. Pero com us vaig dir, "tot pot pasar i tot es posible". Vem sortir amb ganes de menjar- s´ho tot i vem trencar tots els pronostics que pensaven que seria un passeig per la Penya. Primer i segon quart per enmarcar (18-18 i 36-30). Algun equip li habia deixat a la Penya amb nomes 30 punts i amb una cara de sorpresa. Pero el tercer quart varem tenir problemes i ho vem pagar ja que a la Penya no se li pot deixar correr i cada vegada en les transicions ens agafaven sense tenir una defensa forta. Ho vem pagar car i en un no res, es van posar 10 punts per sobre. Semblava que ja estava tot beneit, pero una nova demostracio de casta ens van posar a nomes 4 punts i pilota nostra. Aquell atac era mitja victoria pero no el vem encertar i ells amb un 2+1 ho van enllestir.
Sapigueu jugadors i tecnics que se´ls hi van posar de corbata. La victoria de la Penya es justa pero la victoria moral es absolutament nostre. Felicitats a tots per la fantastica temporada i per el subcampionat de Catalunya.
Reus, un buen final de temporada
El 24/08/08 con el titulo “Comença la temporada !!!” escribíamos en nuestro Blog el siguiente comentario:
“Dimarts serà el dia "D", i las sis de la tarda la hora "H", després d'unes vacances ben merescudes iniciem la temporada 2008 / 2009.
Després dels éxits de la passada temporada hauríem de treballar molt i bé perquè aquesta sigui tan bona com l'anterior.
Informarem dels partits de pretemporada, així com el calendari de la competició.”
Como apuntaba nuestro primer comentario debíamos trabajar mucho y bien, y exactamente eso es lo que ha pasado, hemos trabajado muy duro y hemos crecido como equipo, el resultado Subcampeón de Catalunya Cadete de primer año. (Casi nada)
Para llegar hasta Reus hemos jugado 30 partidos de liga oficiales con un resultado de 26 encuentros ganados y 4 perdidos, además de los 4 partidos de las fases, jugar cuatro quería decir llegar a la final así que con 34 partidos oficiales a nuestras espaldas (bueno mejor sería decir sobre las piernas de nuestros jugadores) hemos conseguido a mi criterio repetir el éxito del año pasado. (Campeones Infantiles de Barcelona y Catalunya “A2”)
¿Pero os preguntareis que ha pasado en Reus?, pues que hemos vivido unas fases muy pero que muy emocionantes, una vez salvado el cruce previo, sabíamos que nuestro rival era el Sant Pep, otra vez nos encontrábamos con nuestro vecinos, por lo tanto otra vez se intuía un partido emocionante, solo recordar que en los dos encuentros anteriores tuvimos que jugar tres prorrogas (dos en el primer encuentro y una en el segundo) para que la victoria se decantara hacia nuestro lado.
Y como no podía ser de otra manera en este partido y para no romper la tradición de partidos anteriores tuvimos que jugar una prorroga para determinar quien seria el que pasaría a la final.
La igualdad en estos encuentros de estos dos equipos ha sido manifiesta, solo hay que ver el tanteo de los partidos, el primero acabo con un
Y a las 19:00 la final ante la Penya. Qué deciros, pues otro gran partido pudimos tutear a la Penya hasta el punto de llegar a conseguir 10 puntos de ventaja, al final fuero 7 de desventaja pero con un sabor a victoria.
Después celebración, duchas, risas, bailes, cánticos, y ahora solo quedar felicitar, felicitar a todos nuestros rivales, a los padres y seguidores y por último a nuestros jugadores.
Gracias y enhorabuena.
Manuel Nogales Romero.