Seqúència del partit St Fruitós-Ademar

St. Fruitós - Ademar

Setmana atípica. Dilluns no entrenem per deixar descansar els jugadors d'un torneig dur, on ens hem desplaçat un munt de kilometres i en un cap de setmana on no hem tingut la possibilitat de dedicar-lo a estudiar. Dijous entrenem amb moltes dificultats per la pluja i divendres disputem un partit caòtic en tots els sentits. Seguim arrosegant la baixa de Roger Caballeria i visitem un camp complicat.

El partit sembla complicat perquè el Paidos és un equip amb talent, i perquè juguem a una hora que ens obliga a aixecar-nos molt dora. Tot i això, tenim la sort que l'àrbitre arriba tard i podem fer un escalfament força complert. Els inicis del primer quart són igualats (9-12, minut 7), durant aquests primers minuts movem la pilota amb força fluïdesa, però són tous darrere i no sóm capaços de generar opcions de contraatac. Al final d'aquest període, després d'un temps mort aconseguim deixar-los sense anotar i ampliar la diferència fins al 9 a 19 final.

Al segon quart, vam intentar apretar en defensa però l'àrbitre xiulava contactes rigurossos. Per una part, alguns jugadors van cometre faltes innecessàries i això ens va portar a estar en bonus des del minut 3 del mateix quart. Hem d'aprendre a defensar sense fer tantes faltes gratuïtes, d'agafar o empenyar, etc. El quart va ser igualat, permetent nosaltres bàsquets fàcils i anotant també amb facilitat per la nostra superioritat en el 1x1 i alguna opció de contraatac que semblava que intentàvem sense massa ìnsistència.

El tercer quart, el vam perdre per 20 a 16. Al principi es va sumar tot el que portàvem arrosegant durant el partit: ens van rebotejar una barbaritat i ens seguien anotant bàsquets fàcils (39 a 41, minut 24). Després d'un temps mort vam augmentar la intensitat defensiva, semblava que l'àrbitre canviava el seu criteri i nosaltres començavem a estar més comodes fent el nostre joc habitual. Degut a la millora en la intensitat, i l'encert de l'Àlex que va anotar 7 punts seguits vam tornar a agafar una distància comòde per acabar el tercer període amb un 44 a 54.

El Paidos en l'últim quart semblava que no creia en la victòria i vam jugar 10 minuts força tranquils on no vam aconseguir moure la pilota, ja que semblava que teníem massa pressa per atacar situacions de 1x1 i en defensa vam deixar de treballar. Em comença a preocupar la forma amb la que malgastem els últims períodes en els partits que ja estan decidits, en partits igualatats ens farà faltar haver entrenat bé aquesta situació perquè no se'ns escapi el partit com va passar contra el CAI.

Aquesta setmana serà important per saber si realment després del torneig anem cap amunt i entrem en una bona dinàmica d'entrenos per arribar a tope a la recta final de la temporada. Estic content perquè hi ha jugadors que comencen a estar encertats als partits, i que el seu treball als entrenos i la seva bona actitud els esta portant a millorar com a jugadors i a tenir més confiança de cara a aquest final de temporada. Als que han estat menys encertats; espero que segueixin tenint una bona predisposició a treballar, i que creguin en ells mateixos, tot i les bronques o pocs minuts, la temporada és llargai hi ha moments per tothom. En Marc i jo confiem en el talent i la capacitat de treballar de tots els jugadors de l'equip.

Dani Miret, entrenador de l'equip.

Maristes Ademar - UE. Lima-Horta "A"

Vam sortir relaxats, però el Lima Horta no ho va saber aprofitar.

En el primer quart anàvem guanyat d’una referència pèssima, tenint en compte la diferència del partit d’anada.

En el segon quart vam sortir una mica més concentrats, però no el suficient.

En el tercer quart vam sortir molt més concentrats que el primer i el segon quart, encara que no lo suficient, encara això vam aconseguir jugar una mica millor.

En el últim quart va sortir malament, vam fer molts pocs punts i això no ens va afavorir gaire en el nostre joc, que va ser bastant nefast.

Contant que a casa seva els ven guanyar de 94 punts a favor,el partit de tornada va ser un autèntic desastre, perquè només vam guanyar de 30 o així.

Si haguéssim jugat contra un equip d’A-1 com per exemple l’UBSA, haguéssim perdut de molt, així que no ens podem confiar, perquè encara ens espera el partit contra el Grup Barna, que no serà fàcil.


Aitor López

Seqúència del partit Ademar-Lima Horta

Seqúència del torneig Doctor Azua

Torneig Doctor Azua Zaragoza

Torneo Zaragoza

Día 1

Nuestra ida hacia Zaragoza fue un poco caótica porque toda la gente iba por donde quería y a la hora que les apetecía. Mas o menos a las nueve nos encontrábamos todo el equipo en un restaurante que había a los alrededores del hotel. La comida no fue lo mejor pero para ir hablando entre nosotros y llevarnos aún mejor de lo que nos llevábamos no fue mala idea cenar en ese sitio. Mas tarde todos fuimos a buscar la residencia en la cual estaríamos ubicados pero al ver donde teníamos que dormir nos desmoralizamos un poco.

Parecía un cuartel de la Mili con sus sabanas llenas de agujeros, las paredes que se caían a trozos, comida entre las sabanas... Aquella noche fue mortal para todos incluso para los entrenadores.


Día 2

Después de dormir en aquellas horribles camas nos levantamos para ir a desayunar y después jugar un partido bastante difícil contra el Doctor Azua de Zaragoza. Al llegar al campo pensamos que no sería fácil ganarles ya que eran superiores físicamente pero no técnicamente y tenían un gran punto a su favor el campo, porque tuvimos que jugar en un patio descubierto. El partido fue igualado durante todo el rato, fueron unos cuarenta minutos muy intensos de altos y bajos pero tras dos tiros libres fallados por uno de sus jugadores conseguimos forzar la prorroga.

Solo teníamos cinco minutos los cuales se aprovecharon al máximo hasta el final. Acabamos ganado de pocos pero ganamos, fue nuestra primera victoria la cual nos daba una pequeña comodidad. Después de comer en el comedor del colegio nos tocaba enfrentarnos a un equipo que no nos andamos con tonterías porque aunque no fuera cierto el Teruel no era un mal equipo. El partido se acabo en pocos cuartos ya que les cerramos el marcador y después de ese echo fuimos directos a intentar cosas nuevas para ponerlas en practica. Cuando el encuentro acabo nos dirigimos a la nueva residencia la cual era mucho mejor en comparación a la de la otra noche pero esa noche no se anduvieron con tonterías porque nuestro siguiente rival al igual que al pre-infantil del Ademar era el Cai de Zaragoza así que sin bromitas en la habitación nos fuimos pronto a dormir.

Día 3

Este era el día en que todos esperábamos ansiosos nuestra victoria ante un gran equipo que no era como nosotros sino que era un tipo de selección entre muchos equipos de Zaragoza.

Nuestra final era la ultima de todas y también la mas emocionante Cai Zaragoza contra Maristes Ademar de Badalona. El partido no lo controlaba en principio ningún equipo ya que en los tres primeros cuartos íbamos empatados prácticamente.Pero en el ultimo cuarto el Cai tomo la iniciativa por su banda y poco a poco nos alejaba de otro torneo ganado.

El partido acabo con la victoria del Cai por unos siete puntos de diferencia pero aun así sabíamos que la próxima vez que nos viéramos las caras no seria para que ellos se llevaran la victoria.

Jordi Montilla