Ja tenim la primera crònica del Didac, No us la podeu perdre.
21/11/2007
Estic a 3000 km, i amb algun grau menys que vosaltres, però us asseguro que no puc desconnectar ni del basket, ni d’aquest equipas!
En Dani m’informa del dia a dia de l’equip, i estic tot lo implicat que la distancia em permet.Si d’alguna cosa serveix viureu des de fora, es que em puc allunyar fàcilment del dia a dia, per analitzar quins son els problemes reals de l’equip, i que es el que esta funcionant. I el que tinc clar per sobre de tot, es que hi ha vida després de dissabte passat, i que ens queden molts partits i molts reptes per superar aquesta temporada.
I això ho penso, perquè crec al cegament en l’Infantil de l’Ademar, us he vist fer grans coses, us he vist jugar al 150% de les vostres possibilitats com a equip.Aquesta primera fase, es un repte difícil per nosaltres, i a la vegada il·lusionant, hem de unir 13 bons jugadors i formar un gran equip. S’ha de saber créixer sense perdre l’esperit, venen jugadors que ens ajuden, però som els de l’any passat els que hem de contagiar la manera de jugar, les ganes de guanyar i el que sentim quan portem aquesta samarreta, als nous.
Ara es el moment de créixer, de créixer com a equip! Oblidem-nos de punts, estadístiques o noms, treballem i juguem com l’equip que va posar contra les cordes a un tal... Real Madrid. Estem molt mes a prop del que sembla, el 75% sabeu com s’aconsegueix això, pensant i treballant amb una paraula al cap, EQUIP.
Confio en vosaltres, seguim treballant, ser que ho aconseguirem!
Didac Garcia Vilarmau
