domingo, 20 de abril de 2008

Maristes Ademar - UE. Lima-Horta "A"

Vam sortir relaxats, però el Lima Horta no ho va saber aprofitar.

En el primer quart anàvem guanyat d’una referència pèssima, tenint en compte la diferència del partit d’anada.

En el segon quart vam sortir una mica més concentrats, però no el suficient.

En el tercer quart vam sortir molt més concentrats que el primer i el segon quart, encara que no lo suficient, encara això vam aconseguir jugar una mica millor.

En el últim quart va sortir malament, vam fer molts pocs punts i això no ens va afavorir gaire en el nostre joc, que va ser bastant nefast.

Contant que a casa seva els ven guanyar de 94 punts a favor,el partit de tornada va ser un autèntic desastre, perquè només vam guanyar de 30 o així.

Si haguéssim jugat contra un equip d’A-1 com per exemple l’UBSA, haguéssim perdut de molt, així que no ens podem confiar, perquè encara ens espera el partit contra el Grup Barna, que no serà fàcil.


Aitor López

Seqúència del partit Ademar-Lima Horta

Seqúència del torneig Doctor Azua

Torneig Doctor Azua Zaragoza

Torneo Zaragoza

Día 1

Nuestra ida hacia Zaragoza fue un poco caótica porque toda la gente iba por donde quería y a la hora que les apetecía. Mas o menos a las nueve nos encontrábamos todo el equipo en un restaurante que había a los alrededores del hotel. La comida no fue lo mejor pero para ir hablando entre nosotros y llevarnos aún mejor de lo que nos llevábamos no fue mala idea cenar en ese sitio. Mas tarde todos fuimos a buscar la residencia en la cual estaríamos ubicados pero al ver donde teníamos que dormir nos desmoralizamos un poco.

Parecía un cuartel de la Mili con sus sabanas llenas de agujeros, las paredes que se caían a trozos, comida entre las sabanas... Aquella noche fue mortal para todos incluso para los entrenadores.


Día 2

Después de dormir en aquellas horribles camas nos levantamos para ir a desayunar y después jugar un partido bastante difícil contra el Doctor Azua de Zaragoza. Al llegar al campo pensamos que no sería fácil ganarles ya que eran superiores físicamente pero no técnicamente y tenían un gran punto a su favor el campo, porque tuvimos que jugar en un patio descubierto. El partido fue igualado durante todo el rato, fueron unos cuarenta minutos muy intensos de altos y bajos pero tras dos tiros libres fallados por uno de sus jugadores conseguimos forzar la prorroga.

Solo teníamos cinco minutos los cuales se aprovecharon al máximo hasta el final. Acabamos ganado de pocos pero ganamos, fue nuestra primera victoria la cual nos daba una pequeña comodidad. Después de comer en el comedor del colegio nos tocaba enfrentarnos a un equipo que no nos andamos con tonterías porque aunque no fuera cierto el Teruel no era un mal equipo. El partido se acabo en pocos cuartos ya que les cerramos el marcador y después de ese echo fuimos directos a intentar cosas nuevas para ponerlas en practica. Cuando el encuentro acabo nos dirigimos a la nueva residencia la cual era mucho mejor en comparación a la de la otra noche pero esa noche no se anduvieron con tonterías porque nuestro siguiente rival al igual que al pre-infantil del Ademar era el Cai de Zaragoza así que sin bromitas en la habitación nos fuimos pronto a dormir.

Día 3

Este era el día en que todos esperábamos ansiosos nuestra victoria ante un gran equipo que no era como nosotros sino que era un tipo de selección entre muchos equipos de Zaragoza.

Nuestra final era la ultima de todas y también la mas emocionante Cai Zaragoza contra Maristes Ademar de Badalona. El partido no lo controlaba en principio ningún equipo ya que en los tres primeros cuartos íbamos empatados prácticamente.Pero en el ultimo cuarto el Cai tomo la iniciativa por su banda y poco a poco nos alejaba de otro torneo ganado.

El partido acabo con la victoria del Cai por unos siete puntos de diferencia pero aun así sabíamos que la próxima vez que nos viéramos las caras no seria para que ellos se llevaran la victoria.

Jordi Montilla

domingo, 6 de abril de 2008

Círcol Catòlic Maristes Ademar

El partit ha estat aplaçat, el motiu és l'absència de l'àrbit.
Encara no tenim data de quan es jugarà.
Tant l'Ademar com el Círcol, es veuran les cares al torneig de Zaragossa.


imatges d'arxiu.

domingo, 30 de marzo de 2008

Seqúència del partit Ademar-Creu Alta Sabadell

Seqüència Campus Setmana Santa BBB-2008

Crònica del torneig de Tarragona

Torneig de Tarragona

El torneig va iniciar-se a la porta del club de básquet Maristes Ademar de Badalona. Molts jugadors arribaven amb una cara que semblava que no havien dormit en dos o tres dies, aixó segur, motivats per un torneig que seria des d’un principi molt complicat per nosaltres.
Al arribar a Tarragona i entrar al poliesportiu del Nàstic de Tarragona ens vam dirigir cap als vestidors on en Dani, el nostre entrenador, juntament amb en Didac, ens van indicar totes les coses que ells volien que fessim en aquest torneig a part de passarnos-ho bé.
El nostre primer rival va ser el Reus, un rival que ens superava en aspecte físic peró no tècnic, o aixó es el que penso. Els primers dos quarts no van ser els pitjors que hem jugat des de l’inici de la temporada pero no faltava molt per ser-ho. Després de sortir del vestuari vem jugar un tercer quart molt bo, el qual feia saber als nostres contrincants que encara que eren d’edats superiors que l’Ademar, no ens poden tractar com a nens. El resultat de l’últim quart no va ser molt esperançador perquè el vam perdre de molta diferència peró no ens havien tancat l’acte, un element el qual el nostre entrenador ens va felicitar.
A continuació nostre hi havia un partit el qual enfrontava a l’Hospitalet contra l’UBSA . L’Hospitalet no va poder i va perdre. Ara era el nostre torn contra el Tarragona. Aquest equip s’assemblava més a nosaltres perquè no eren tan forts físicament i tècnicament eren com nosaltres però entre aquesta barreja de doble superioritat i que nosaltres estavem amb el sabor de l’altre partit no ens va deixar opcions de guanyar. Per a mí aquest partit va ser mes difícil que contra el Reus perquè aquest anaven de forma sèria i en canvi el Reus era una mena de “ Pachanga” per a ells, a part aquest partit no va ser tant bó com el passat el qual diu el nostre resultat envers l’altre. Aquest el vam perdre de trenta i pocs i l’altre de trenta-cinc o així peró encara podiem jugar per quedar cinquens o sisens contra els perdedors de l’altre grup que va ser el Nàstic de Tarragona que va perdre d’uns quinze punts contra l’Hospitalet.
Aquest partit era el definitiu, si no guanyavem seriem la vergonya i quedariem molt per sota del nivell de l’Hospitalet, el partit ja no era per nosaltres sinó per la nostra reputació en tot el básquet català.
Era el gran partit tot i començar bastant bé, al primer quart la distàcia era de deu adalt aproximadament, ja que el nostre “Escorta” Enric avent fet les millors valoracions de tot el torneig en els dos primers partits estava molt capficat i volia guanyar fos com fos. El segon i el tercer quart van ser semblants al primer amb una gran actuació de Carlos Belmonte que va anotar un parell o tres de triples que ens va donar una gran ventatge respecte dels contrincants. L’últim quart va ser de protecció més que de provar coses noves i altres elements el qual ens va portar a la nostra victoria per dotze punts vam saber protegir molt bé la pilota i per aixó ens vam emportar el premi de cinquens en aquest bonic torneig.L’Enric va entrar en el cinc ideal del torneig per la seva valoració. Hauria estat molt millor si tot l’equip hagues estat junt peró tot i així va ser un experiencia per repetir.


Jordi Montilla

Video Clips


free hit counter
Sponsor